PUIS, [PUYS] conj.

Com, atès que, per allò que, puix que.

"Puys llet no tenen,
¿per que u enprenen
ffer semblant tala?
¿si han llet mala,
com no se n dexen,
puys la s conexen
les inhumanes
no cristianes
en la color,
sabor, olor?"
Roig, Jaume Spill 9.173

"Al loctinent, / senyora, si declara
vostra virtut / lo cas en que so mes,
yo tinch esper / que restare illes,
puys vostre zel / los ffatigats empara."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 87, II

"No m fa delit / res pertanyent al cos,
puys l espirit / no y es participant."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 49, CXIV